Des 202010
 

Dissabte arrencaba la darrera animalada ferroviària espanyola: l’AVE Madrid-València.  Un trajecte que, segons van expressar diferents autoritats durant la seva inauguració, facilitarà el turisme interior cap a València, per tal que superi en importància Catalunya i Andalusia.  Fantàstic. Un trenet turístic, doncs.

Aquesta seria una magnífica notícia, malgrat tot, si la línia d’alta velocitat ja enllacés amb la resta d’Europa, via França, tant des d’Algecires, passant per Múrcia, València, Tarragona i Barcelona, com des de Madrid, via  Saragossa, Lleida, Tarragona i Barcelona, com a mínim (per no parlar de creuar la frontera per Eukadi, a la costa atlàntica), però no és el cas.

Abans que aquestes línies que acabo d’exposar entrin en servei (només la segona en execució -les altre dues ni projectades-) s’hauran fet més i més quilòmetres d’alta velocitat que uniran diferents capitals de província amb la metròpoli: Madrid, encara que resultin absolutament ineficients, caríssimes i, al capdavall, inútils.

Pero Espanya és Espanya, i el quilòmetre zero de les carreteres també és el quilòmetre zero ferroviari.  Segons per a què, l’herència centralista i autocràtica del franquisme és ben viva, governi qui governi l’Estat.

Quina meravella és la nova economia sostenible.  Cada cop més endogàmics, més empobrits i més allunyats d’Europa.  Disculpeu, pero el paral.lelisme amb els anys 50 del segle XX se’m fan massa evidents.

 

css.php