des. 132010
 

Hem sentit durant anys, i molt em temo que encarà ho sentirem força temps, el debat entre gestió i identitat.

Si hem de fer cas del que ens han dit, els darrers governs de la Generalitat han apostat per la gestió, aquella mena de cosa gris i fosca, anònima, que cal fer per poder menjar cada dia i perquè res no s’aturi, al país.

Quina gestió?  Mirem resultats, en el sector que vulguem i, sense apassionaments, responem:  ha estat excel.lent? De fet, quan tant s’aposta per una cosa, durant anys i anys, i de manera gairebé exclusiva, el que cal esperar és l’excel.lència.  Doncs no.

Potser si entenem què és gestionar, un simple instrument i no una finalitat, entendrem que gestionar per gestionar és tonteria i que el que cal és saber gestionar les emocions, les voluntats, les esperances, les espectatives, els diners, el trànsit, els hospitals… , per arribar a algun lloc, potser a la identitat.

Si no sabem on volem arribar, ja podem tirar milles, que només cremarem pneumàtics (allò que ens manté en contacte amb el terra, de fet).  Això sí, els números diran que hem fet servir no sé quants pneumàtics, no sé quants litres de combustible, unes quantes pastilles de fre, un grapat de litres d’oli… i tots contents.

des. 132010
 

D’un temps ençà comencen a sentir-se, cada cop més, i de manera més pública, veus que demanen una reforma de la Constitució Espanyola. I molt em temo que la cosa anirà a més

Com a ciutadà d’un país que ha patit una important reforma estatutària, i com que gat escaldat de l’aigua freda fuig, recomanaria de no tocar-ne ni una coma, no fos que el resultat esdevingui, al capdavall, pitjor que el que tenim, que no és, certament, per tirar coets.

Era d’esperar, de fet.  Un cop exhaurides totes les vies constitucional d’integració de Catalunya a Espanya, i un cop ha desparegut qualsevol miratge federalista o, si més no, de mínim respecte a la nostra realitat nacional, per part de l’Estat, ara toca plantejar un canvi en la Constitució. I qui dies passa, anys empeny, i que els nostres diners que no els faltin, no fos cas.

La reforma de la Constitució requereix un tràmit molt llarg i complex que, de fet, la fa gairebé inviable.  D’altra banda, a la vista de la interpretació que es fa de l’actual, és més que dubtós que una hipotètica modificació del text pugui aportar cap benefici a Catalunya. Ans al contrari.

Preparem-nos, doncs, a sentir veus de tota mena apel.lant a la modificació de la "carta magna" per garantir i facilitar un correcte encaix de Catalunya a Espanya (una alternativa, com es pot imaginar, per fer callar les propostes independentistes i per seguir-nos espoliant 60 milions d’euros diaris).  Un encaix que, cada dia que passa, és manifesta més clarament impossible.

Ah!, per cert, la Constitució no es pot reformar si hi ha vigent un estat d’alarma.

css.php