Set 272019
 

Ja és ben veritat que som, segurament, el país més estrany del món. O si més no, un dels més estranys. Pensem-hi: Tenim el grup terrorista més original i singular de la història mundial; un grup terrorista que no ha fet cap atemptat, que no té cap mort ni cap ferit a la motxilla, que no ha causat cap dany material i que per no tenir, no té ni armes ni explosius, però que ja compta amb set membres empresonats, sense fiança i sense les garanties jurídiques que exigirien, en un país normal i democràtic, aquestes acusacions tan greus.

Ja fa temps que sabem que, en aquest país, qualsevol de nosaltres pot ser detingut qualsevol dia, a qualsevol hora, en qualsevol lloc, i acusat de qualsevol cosa, ni que només sigui perquè al cap d’uns mesos tot quedi en res. Tant li fa, el mal ja està fet, la vida destrossada i el pànic sembrat. I el pànic genera odi, i l’odi, si no se sap orientar adequadament, violència. I ja som al cap del carrer.

Avui el fàstic m’impedeix d’escriure. I potser millor així, perquè tot el que avui em ve a la ment segurament em duria de pet cap a Soto. I no cal (que rima amb reial).

css.php