Set 072019
 

Cansa molt. Això dels aniversaris cansa molt. I el pitjor és que cada any es poden repetir, amb la qual cosa el cansament pot esdevenir etern sense gaire esforç. Avui, 7 de setembre, segon aniversari de les sessions del Parlament del 6 i 7, preludi del que vindria més endavant, i preludi també de la gran catàstrofe, perquè la presó, l’exili i la involució mai no es poden qualificar més que com a catàstrofes.

Amb una mirada freda i ben allunyada dels tòpics de si la intervenció de Coscubiela, que si l’espectacle de les banderetes, que si el filibusterisme i tot plegat, que si el gran gest de desobediència (tan gran com inútil, al capdavall), el que caldria demanar-se és de què van servir aquelles dues sessions. Vist en perspectiva i amb una mentalitat asèptica, de ben poca cosa, no ens enganyem. Mirem on som, i sobretot on són, quin projecte ens queda, d’aquells dies, i no sé jo si podrem encarar el futur amb gaire alegria.

La política, entenc, ha de ser l’art de fer possibles fins i tot els somnis. Tot és aprofitar les oportunitats, saber gestionar els temps, i anar fent passes, ara petites, ara llargues, però constant, sempre en la mateixa direcció, i amb les urgències justes, i com menys millor. Si això és més o menys així, els gestos i els grans posats poden estar molt bé, en algun moment, però el que cal és la feina de debò i, francament, fa un parell d’anys que de feina real, més aviat poca. I encara penso que peco d’optimista.

I després del 6 i del 7 vindrà l’11, amb una nova exhibició festiva, enguany de color blau i amb cascos grocs. Que déu ens agafi confessats del goig que farà tot plegat, i de la seva utilitat final, si del que es tracta és de construir i no d’instal·lar-se en la confortable zona dels gestos i les paraules buides. Segur que tenim gaire a celebrar, aquests dies? Això sí, els Manel i l’Albert Pla estrenen sengles cançons, amb un rebombori mediàtic que faria pensar que s’han publicat les dues meravelles definitives de la cultura catalana contemporània, barbarismes inclosos que ningú no ha denunciat.  Que n’anem de justets.

css.php