Set 262019
 

Quin és el moment de dir prou? On és la fina línia que separa allò que és tolerable d’allò que ja no ho és? Fins quan hem de seguir parant la galta, amb cristiana resignació, abans d’apartar-la i reaccionar? Totes aquestes preguntes, i moltes més, m’han vingut al cap veient i escoltant l’embogida bateria de mentides, d’insults i de difamacions que aquests darrers dies s’ha començat a disparar a tort i a dret amb l’únic objectiu de sustentar un relat fals de violència a Catalunya, per tal d’assimilar independentisme i terrorisme, perquè en aquest escenari, potser només en aquest escenari bèl·lic, l’estat sí que sap què ha de fer, però no pas en el de la reivindicació pacífica, que deixa al descobert totes les seves vergonyes franquistes.

No sóc polític. No ho he estat mai ni, a hores d’ara, tenc temps ni ganes per dedicar-m’hi. Potser per això no sóc capaç d’entendre les raons que fan que mentre una banda pot fer servir de tot com a arma llancívola contra els seus adversaris, els agredits hagin de callar, cridar a la calma i suportar de tot en silenci. Convindria recordar aquella dita antiga que sosté que qui calla, atorga.

L’espectacle vergonyós d’ahir al Parlament, per exemple, no mereixeria un abandonament dels escons per tal d’evidenciar que no s’admeten la mentida i l’insult com a instruments de debat polític? No aniria sent hora de deixar sols els que calumnien sense pudor enlloc de legitimar-los, a ells i al seu discurs? I tot seguit, no caldria començar a denunciar sistemàticament davant dels tribunals la injúria, la calúmnia i la difamació, enlloc d’entomar-les, gairebé com una mena d’estrany peatge a pagar?

Em sembla que allò de la paciència i de la resiliència se’ns està anant de les mans. Potser aniria sent hora, si més no, de gestos contundents i d’iniciatives clares per preservar la dignitat de les nostres institucions, ja sigui del Parlament o del president de la Generalitat (no oblidem mai que són les nostres institucions d’autogovern i no “la bancada dels sediciosos” o “el Torra”) i, de retruc, de tot un país. Crec que va sent hora de començar tenir clars determinats conceptes, i d’actuar en conseqüència, si no volem acabar d’ensorrar allò que tant va costar construir.

css.php