Set 112019
 

Avui, ben bé podria semblar que tot gira al voltant de la Diada i dels diferents actes, tant institucionals com ciutadans que hi ha programats, evidentment -i només faltaria- a Barcelona, cap i casal del país. Si mirem els mitjans de comunicació i les tertúlies, de les més informals a les més serioses, tot ens faria pensar que així és. De tota manera, malgrat tot, i malgrat la pressió informativa, el món no s’atura, ni el país tampoc, i aquest dimecres és un altre dimecres de setembre, on algunes coses s’acaben i altres comencen, segurament desconegudes per a la gran majoria, però fonamentals per als implicats.

Dimecres és aquell dia al mig de la setmana, que sovint s’enceta amb el sentiment que n’estem encarant ja la segona part i, per tant, amb una il·lusió renovada, amb els ulls posats en un cap de setmana encara llunyà, però que ja es pot començar a intuir. I aquí som, mirant al futur immediat amb l’esperança, i unes bones dosis de certesa, que tot anirà bé i que els nostres objectius seran assolits un cop més, si ens hi posem amb ganes. Aquesta és la gran diferència entre la nostra vida particular, individual, i la col·lectiva: que nosaltres només depenem de nosaltres i dels nostres, mentre que en l’esdevenidor del país conflueixen massa elements, tot sovint en conflicte, ens agradi o no, que el dificulten, i de quina manera.

Dimecres de començaments, doncs, des de la nostra petita perspectiva. Dimecres d’inici d’un camí que ens ha de dur fins a la meta del cap de setmana i, un cop enllà, a un altre bloc de set dies per superar i per viure. Bon camí a tots aquells que viuran així aquest dia, i bona Diada a qui se’n vulgui sentir, un any més, protagonista.

css.php