Set 032019
 

“Si vol ser atès en català, premi 1.  Si quiere ser atendido en castellano, pulse 2“.  O bé:  “Si quiere ser atendido en castellano, pulse 1.  Si vol ser atès en català, premi 2″.  I és que, com en tantes ocasions, també en aquesta, l’ordre dels factors no n’altera el resultat.  Qui no s’ha trobat mai amb algun d’aquests missatges en trucar a un servei d’atenció al client de qualsevol empresa o entitat mitjanament gran?  Jo mateix, en pocs dies, m’he hagut d’enfrontar  a dues d’aquestes experiències;  primer en relació a un problema amb un vehicle assegurat a través d’una coneguda i reconeguda entitat del país i, al cap de poc, amb una empresa de subministrament elèctric.  En els dos casos, la mateixa situació:  oferta d’atenció en català o en castellà, tria del català i atenció en castellà, tant si vols com si no.

Ben mirat, això no és més que la representació del que passa en molts d’altres àmbits en relació a la llengua, a casa nostra.  Se suposa que tenim el dret de triar, però a l’hora de la veritat, el castellà se’ns imposa (tot i que segons diuen està perseguit i amenaçat).  Podem parlar de botigues, de cartelleres de cinema, de serveis públics, d’atenció sanitària o, fins i tot, d’escoles, on aquella terrible i perillosa immersió lingüística, en massa ocasions, no passa de ser una bonica declaració de principis.  Resulta que tenim els coneixements necessaris i ens diuen que podem escollir, però no.  Un cop més, política d’aparador, de façana, sense res al darrere.   I molt em temo que no només en matèria de llengües.

Serà que tenim el país que tenim.  Un país de cartró pedra, molt sovint, on les suposades diferents opcions, en realitat, sempre ens condueixen al mateix resultat.  Ja podem pitjar l’u, el dos, o el número que vulguem, que a l’altra banda sempre hi haurà una veu amable que, ves a saber des de quin racó del món, ens dirà:  “mi nombre es XXXX.  ¿En que le puedo ayudar?”.  I nosaltres, contents i resignats, perquè el nostre dubte o el nostre problema troben solució.  Veieu com no és tan important la llengua?  Doncs això, contents i enganyats.  I en caiguda lliure.

css.php