Set 172019
 

Sempre s’ha dit que la història l’escriuen els vencedors, i a fe de déu que és ben cert. De manera similar, també podríem dir que el futur l’escriuen els que estan convençuts que seran els vencedors. És allò tan repetit els darrers anys de “controlar el relat”, de saber explicar la realitat i d’avançar el que ha de venir, per tal de fer que el futur sigui ben semblant a allò que havíem imaginat.

Entre totes les paraules i expressions que ens han anat deixant aquests turbulents darrers anys del nostre país, la idea del relat potser és de les més rellevants, perquè ha servit, i serveix encara, per controlar el destí i per sumar complicitats. Durant molt de temps tothom ha coincidit que l’independentisme controlava el relat, davant del desconcert dels diferents governs espanyols. Però vet aquí que a partir d’un determinat moment, potser l’execució del 155, si fa no fa, el relat va canviar de narradors. Ja s’havia anat coent la idea de la divisió de la població catalana, fins i tot al si de les famílies, per anar creant l’ambient propici per parlar d’enfrontament, de violència, de trencament social… Totes aquestes idees tan ben alimentades per formacions com PP, Ciutadans i, més endavant PSC i Comuns van arribar al clímax durant el judici al Tribunal Suprem, on nous conceptes, com “massa”, “tumult” o “mirades d’odi”, van posar la guinda a un procés lent però inexorable de fòbia anticatalanista.

Però tot això ja ha passat i ara som on som, a les portes d’una sentència i amb el control del relat de la història en mans dels nostres rivals, d’aquells que ens volen callats i submisos. I ara apareix una nova idea, encara, la de la violència ciutadana -ja ni política- com a sublimació de tot aquest clima d’odi i de terror que es veu que hem patit i patim a Catalunya, i apareix la gent que va amb catanes pel carrer agredint tothom que es posi al davant. A poc a poc, la Catalunya rica i plena, civilitzada i feliç ha donat pas a la Catalunya violenta, plena d’odi, salvatge i apocalíptica. Si més no, això és el que explica el relat oficial, que ha canviat de mans i que no sé si serem capaços de recuperar, ni que només sigui, per no viure en una enorme i terrible mentida, que només ens pot fer mal. On són els nostres narradors del present del que ha de venir? O si voleu, on és el present? I on el futur?

css.php