Set 132019
 

Un conegut mitjà digital publicava ahir mateix un article que feia referència a les negociacions dels partits polítics per mirar de consensuar una resposta de país a la cada cop més propera sentència dels presos polítics. Si és certa la informació del mitjà en qüestió, i per un cop desitjo que no ho sigui (tot i que m’ensumo que no va desencaminat), els primers acords van en la línia d’una aturada de país, a l’estil de la de fa dos anys. La qüestió és acabar de definir-ne la durada, que podria anar entre unes hores i un parell de dies -segons els més agosarats- i qui la impulsa, ja que es veu que hauria de ser un sindicat sota el paraigua d’una proposta de vaga general, secundada per partits, entitats i alguna que altra patronal i tot.

Insisteixo que, si la informació és certa, ens trobem a les portes del major exercici d’inutilitat col·lectiva que podríem recordar, i del ridícul més escandalós, davant d’uns fets i d’una sentència terribles. Només cal recordar l’aturada del 3 d’octubre de 2017, que va ser tot un èxit, i valorar-ne els efectes reals: cap. Ara hi tornarem, i farem alguna que altra manifestació perquè la cosa faci la pinta de jornada de lluita, i organitzarem algun que altre concert o festa per a la canalla, perquè tingui un to festiu, no fos cas. I perdrem un dia de sou i de feina, i direm en veu ben alta que som un país ferm que reacciona en bloc davant la injustícia. I l’endemà mateix, tot seguirà igual, els presos a la presó, els exiliats a l’exili, i el país a la seva mediocritat de territori sotmès.

Si els nostres partits, les nostres entitats cíviques, els nostres sindicats i tots aquests famosos agents socials tot el que són capaços de proposar és això, ja podem anar plegant veles i estelades, que la cosa va per llarg, i abraçant la sacrosanta constitució que ens ha de dur al paradís democràtic, on el federalisme, la concòrdia i la fraternitat dibuixen un paisatge esplendorós i fèrtil, sota l’atenta mirada de sa majestat nostre senyor. Mentrestant, algú (o una enorme multitud, de fet) ens mirarà amb els ulls de bat a bat, i es petarà de riure, com no ho havia fet mai. I amb raó. Això sí, seguirem fent república.

css.php