Feb 242012
 

Governar, en teoria, hauria de ser un exercici de justícia social que s’hauria d’exercir de manera igualitària per a tots els ciutadans,  però vet aquí que aquest principi que sembla tan elemental no sempre s’aplica.  El darrer exemple el tenim en les mesures anunciades pel ministre De Guindos sobre la dació en pagament d’habitatges.

Aquestes fantàstiques mesures són, en realitat, només una mena de manual de bones pràctiques i recomanacions que els bancs acceptaran o no segons els vingui en gana, però sense cap obligació.  No fos cas.

Què diferent de les darreres mesures que el govern va anunciar en relació amb el mercat de treball.  En aquella ocasió no  van ser recomanacions a les empreses i als treballadors, sinó unes duríssimes mesures contra els drets dels treballadors i a favor dels empresaris, sense cap marge a la interpretació, i d’obligat i immediat compliment.

Per si hi havia qualsevol dubte, ja sabem cap a on es decanta el govern del PP i quines són les seves maneres de fer realment:  imposa i retalla als més febles i aconsella i financia els més forts.  Potser caldrà canviar novament la Constitució per allò que diu de la sobirania i per deixar clar que resideix en la banca i en la gran patronal, i no en el poble, ni en els seus representants electes, que poden ser considerats idonis o no, de manera arbitrària.

Efectivament, Espanya no és Islàndia, per més que algun destacat dirigent de la patronal ens hi vulgui engegar a treballar, ni per més que el partit del govern ignori la democràcia, dia sí i dia també.  I és que els plats s’assemblen a les olles, i la vaixella de la qual formen part aquests ja fa anys que la coneixem.

css.php