Feb 182012
 

Sovint trobem als diaris la foto d’algú que ha d’abandonar la seva casa, que ha perdut la seva feina, que ha d’anar a buscar menjar als serveis socials, o que remena un contenidor,  i ja ens hem acostumat a creure que són la cara de la crisi.  Però no,  ells no són la cara de la crisi, són la cara dels efectes de la crisi.  Ells en són les víctimes, no el problema.

L’autèntica cara de la crisi és la d’aquells que l’han provocada o que l’alimenten dia a dia en benefici propi i sense cap respecte per la dignitat de les persones que s’emporten per davant per enriquir-se.  L’autèntica cara de la crisi és aquesta, la dels que riuen pensant els diners que guanyaran condemnant a la missèria milers de persones, i també ho és la dels responsables dels governs que els donen empara legal, allà i aquí.

Ells haurien de respondre, una a una, per les 633.210 cares innocents dels catalans que el 31 de gener no tenien feina, però sí noms i cognoms,  famílies i fills sense cap culpa, i il.lusions i esperances trencades.  Però no ho faran, perquè no ho han fet mai, perquè sempre s’han mogut en la impunitat més absoluta i en l’explotació més misserable, per un grapat de vots o per un grapat de milions.  Tant li fa.   Ells, que amb les seves paraules indecents ens recorden constantment l’arbeit macht frei (el treball us farà lliures) que decorava les portes d’Austwitz o de Dachau.  És aquest el seu objectiu final?

Massa coses em fan pensar en l’absoluta vigència del text d’aquesta cançò de Quico Pi de la Serra.  La va escriure fa 35 anys (la podeu escoltar aquí) i ens demostra que per a alguns res no ha canviat gaire des del franquisme, o des de més enllà.  Potser és hora de fer memòria i de tenir molt clar qui és l’enemic, el mateix enemic de fa 40, 50, 60 anys, ara disfressat de demòcrata i no de falangista.  Ells no han canviat, només s’han perpetuat en els seus descendents i hereus.

 

css.php