Feb 132012
 

La reforma laboral que acaba d’aprovar el govern del PP, amb la innecessària complictat de CiU, serà la gran font de debat polític dels propers dies, o setmanes.

Jo no sóc economista ni n’entenc gaire de tot plegat, però sí que he de confessar que em trobo una mica descol.locat entre l’allau de declaracions i contradeclaracions.  En el fons, tinc el convenciment que estem vivint un d’aquells moments de canvi que condicionen l’evolució històrica de les societats i que el sistema de vida que hem tingut, posem per cas, les darreres tres dècades, ja és el passat, aquí i a fora.  Crec que ens hem instal.lat, si més no de moment, en la incertesa i en un cert caos, on res no fa massa pinta de poder ser permanent i on caldrà una evolució mental important de tothom si no ens hi volem perdre, en aquest nou panorama.

Tot això no té per què ser bo -ni tampoc dolent-, però molt em temo que és el que hi ha i el que hi haurà.  La dreta econòmica (si és que encara hi ha dreta i esquerra) s’ha sabut situar ràpidament en aquest nou escenari per liderar-lo, i en tenim una bona prova en la reforma laboral acabada d’aprovar, que aprofondeix en aquesta idea de canvi constant i de manca de seguretat.  Des de l’esquerra, o del que en queda, es diu que crearà més desocupació.  Més? no sé jo si queda gaire més per destruir (segur que sí, però cada cop menys, perquè tampoc no interessa un país de pobres).  També es diu que permetrà reduir salaris.  I dic jo:  que no es podia fer?  I les retallades que s’han aplicat aquests darrers anys?  Si fins i tot a l’administració s’han reduit jornades i salaris per l’article 33.  I així podríem seguir posant exemples.

Potser aquesta reforma el que fa és posar negre sobre blanc moltes coses que ja es fan, i alguna més en la mateixa línia, i revestir-les de formalitat.  El problema és que la resposta i les estratègies sindicals són les mateixes que fa 30 anys, però els temps han canviat definitivament, i ja no aporten res, com s’ha pogut constatar des que va començar la crisi.

L’autèntica reforma és social, en un sentit molt ampli.  Els que de debò manen ho saben i s’hi han posat per sortir guanyanyadors en el nou medi.  Nosaltres ens hi hem trobat sense voler-ho ni esperar-ho i encara estem mirant què hem de fer i cap a on hem de tirar;  i esquerra i sindicats, lamentablement, em temo que encara no s’han adonat que no van pel mateix camí que la resta, que s’han quedat sols i que, al capdavall, ens han deixat sols.  I això no és bo, ni per a ells ni, sobretot, per als més febles:  els ciutadans.

css.php