Feb 232012
 

Antonio Moreno Piquer, Cap Superior de la Policia Nacional al País Valencià i conegut feixista té part de raó, quan parla d’enemics.  Dic que té només part de raó perquè enfoca malament.  L’enemic no són els estudiants, l’enemic, si fem cas de la definició del Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, són ell i els policies al seu càrrec.

La democràcia sempre ha fet por a aquells que fa dècades que controlen el país.  Per això, i més ara que han tornat al govern, cal reprimir amb la contundència que calgui qualsevol intent d’oposició.  Aquesta gent ens han declarat “la seva” guerra.  Ells són l’enemic.  Però qui són, realment?

– Els polítics que no tenen cap pudor en mentir per guanyar unes eleccions i, a les poques setmanes, posar en marxa el seu poder absolut amb mesures radicalment contràries a allò que havien pregonat, a costa dels més febles.

– El sistema judicial endogàmic que s’autogoverna i que és capaç de jutjar un expresident amb un jurat popular que ha de suportar que se’ls miri, un a un, amb prepotència, com dient:  “sé on vius i sé on treballes.  Tu mateix”.

– La monarquia, que podria haver emparat un desviament de fons públics cap a interessos privats.

– La patronal que, sense immutar-se, fa una autèntica apologia de l’esclavatge laboral, exigint l’acceptació cega de qualsevol feina, a qualsevol lloc i a qualsevol preu, mentre ells trien on establir-se, què guanyar, on amagar els diners…

– Els mitjans de comunicació que menteixen, inclús davant d’imatges incontestables, amb la voluntat de criminalitzar les víctimes, al dictat de l’argumentari que els facilita el partit del govern.

– La policia que, incapaç de fer la seva feina com caldria, ressucita l’esperit i els fantasmes d’aquells que van fer tristament famós, per brutal, l’uniforme que llueixen.

– Els partits que clamen per un judici com el de Nüremberg a ETA mentre defensen la impunitat dels crims franquistes.

– Els bancs, que veuen recompensades les seves estafes amb inversions enganyoses o els desnonaments que promouen, amb més i més diners públics que només serveixen per enriquir uns directius incompetents.

– L’esglèsia, que manté privilegis feudals, que dóna cobertura a delinqüents, i que encara ens vol imposar una moral antiquíssima de submissió i acceptació ressignada de qualsevol abús.  Això sí, en nom del respecte a la vida, no fos cas.

Tots aquests, i alguns més (cadascú en sabran identificar uns quants) són els nostre enemics, els que ens han declarat la guerra, només perquè encara creiem que podem viure en una societat lliure, justa i democràtica.  I això els fa por (la llibertat, la justícia i la democràcia els fan por), perquè podria fer trontollar un poder que volen absolut.

css.php