Feb 082012
 

La frustració genera mostres.  Això ho sabem bé, nosaltres.  Quan vens d’una situació especialment complexa i difícil i decideixes posar la teva confiança d’un futur millor en algú i, al capdavall, les teves espectatives i la realitat no tenen gaire a veure, els perills derivats de la frustració es multipliquen.

Això passa en política.  Nosaltres hem patit el franquisme i els postfranquisme, i hem posat les nostres il.lsions en una Generalitat recuperada, i en un estatut d’autonomia i en unes forces polítiques autodefinides com a democràtiques i nacionals, però els resultats són els que són, i apareix la frustració (la desafecció, com es va dir en el seu moment).  Els nostres fantasmes, però, encara s’han de concretar, però apareixeran, i no poden trigar gaire, i segur que no seran cap solució, sinó més problema, com ja podem anar intuint per l’imparable procés involucionista i de deconstrucció nacional que cada dia es fa més evident.

Si mirem cap a Espanya, les frustracions democràtiques porten el retorn del franquisme sociològic, el retorn amable d’un règim mai jutjat i, a hores d’ara, gairebé ni considerat dictatorial i feixista.  El seu retorn, sota la burda disfresa d’una dreta moderna ja és una realitat.  I és que el populisme, les respostes simples  i la mentida, en temps difícils, sempre tenen compradors.

I ara passa alguna cosa similar a Romania.  La manca de solucions adequades a les esperances dels seu ciutadans fa tornar la idea que sota la dictadura de Ceaucescu es vivia millor i no hi havia atur (us sona el missatge?).  Atur no ho sé, però cues brutals a les botigues quan arribava algun producte per vendre, especialment carn, i missèria, molta missèria, i molta repressió i molta policia secreta, i molta por, eren el panorama habitual del règim del tirà.  Jo vaig tenir l’ocasió de visitar Romania durant la dictadura i dubto molt que ningú, realment, vulgui tornar a aquell sistema, per més que les coses siguin, ara mateix, complicadíssimes.  De tota manera, unes imminents eleccions potser ajudaran a clarificar la situació.

I és que la manca de respostes adequades fa tornar els mostres.  El pas següent?  el temps ho dirà, però anem amb compte com jutgem la història que estem vivint i, molt especialment, la que anem deixant enrere.  I, sobretot, no perdem mai la memòria, perquè és l’únic que ens pot orientar cap al futur.

css.php