Feb 142012
 

Enmig del fangar judicial en què ens trobem immerosos aquests darrers temps (Millet, Garzón, Urdangarin, Camps, Gurtel…) hi ha un cas que, potser perquè s’ha jutjat a Bèlgica, ha passat més desapercebut, però que finalment té sentència:  el judici contra el llibre “Tintin al Congo”, per una acusació de racisme.

Ja fa un temps que en vaig parlar, des d’aquest mateix espai, per plantejar el perill de fer un judici crític del contingut dels llibres des d’una perspectiva actual i no des de la de l’època en què es van escriure.  En aquest sentit, una sentència condemnatoria de Tintin hauria pogut comportar la condemna de qualsevol obra que pogués arribar a ser considerada racista (comencem per l’oncle Tom i la seva cabana) i, a partir d’aquí, s’obriria la porta a la censura retroactiva de qualsevol contingut políticament o socialment incorrecte, des de la nostra perspectiva actual.  Un despropòsit d’efectes inimaginables.

Me n’alero molt que els tribunals belgues demostrin una mica més de sentit comú que els espanyols i hagin absolt Tintin.  Ja sabem que vivim uns temps en què escriure segons què, per més democràtics que ens vulguem dir, és impossible, si no volem patir persecució, fins i tot penal, per la nostra incorrecció política (això de la llibertat deu tenir aquestes coses), però d’aquí a fer un revisionisme de la literatura universal hi ha un abisme.  O potser no tant, si mirem com es reescriu la història per fer passar bou per bèstia grossa,  dictador per autoritari o feixista per demòcrata, si és el cas.

css.php