Feb 152012
 

Sembla que finalment, i a les quatre de la matinada, CiU i PP van aconseguir un acord per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat.  La veritat és que mai no he acabat d’entendre aquests acords de matinada:  és que no tenen vida, aquesta gent?  és que cal esgotar la resistència física de l’altra banda, sigui com sigui, per arribar a un acord?  és que la nit sempre és bona companya per a segons quines complicitats?  no sé, però el que no cola és que siguin tan i tan treballadors com per haver de fer aquests horaris.

En qualsevol cas, la cosa dels quartos finalment arribarà al Parlament i amb garanties d’èxit.  I entremig de tot plegat, segurament també tirarà endavant la reducció progressiva fins a la desaparició de la publicitat dels mitjans públics, per tal que tots els ingressos per aquest concepte vagin als mitjans privats (com ja va fer, en el seu moment, TVE).

Si reduim els ingressos privats dels mitjans públics i cal cobrir el seu pressupost només amb diners de la Generalitat, no cal ser el geni de les matemàtiques per endevinar que o bé se’n redueix substancialment la dotació econòmica (la publicitat dóna molts diners) o bé s’incrementa la partida pressupostària corresponent.  Si volem mantenir uns determinats nivells de qualitat, la segona opció és la que té més números, però com que ja veiem que es van tancant  programes amb el pretext de l’estalvi, molt em temo que el camí que seguiran els canals de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, serà de reducció progressiva de la qualitat de la seva oferta, la qual cosa provocarà més crítiques pels seus continguts, una davallada d’audiència i acabarà contribuint al seu progressiu arraconament, o a la seva privatització.

Digueu-me fatalista, però tot apunta cap a aquí.  I és que sembla que anem perdent a marxes forçades el nord nacional i el paper que hi juguen determinats elements clau com els mitjans de comunicació en català, la presència internacional o l’escola (aquesta és una altra).

En qualsevol cas, i amb aquest escenari, prenen encara més valor les paraules d’aquesta petita entrevista a Salvador Cardús.  La meva pregunta és si el que estem veient és fumata blanca o bandera blanca.

css.php