febr. 102012
 

Ja sabem que la classe política, en general, viu hores baixes, i que el seu desprestigi entre la població augmenta dia a dia.  A més, cal assenyalar que ja no és ni patrimoni de cap país en concret, sinó un dèficit important i generalitzat.

Dos exemples més que no deixen marge d’error sobre la capacitat o la solvència de determinats representants d’aquesta digníssima i maltractada professió:

El ministre de Cultura torna a mentir, ja no sé si per afany de mentir o per simple ignorància.  Francament, més m’estimaria que fos per la primera raó, si més no per coherència de la pràctica política espanyola dels darrers temps.  Imaginar que realment sigui un autèntic incompetent pel que fa a matèries dels seu ministeri i, a més, un bocamoll que no sap ni consultar els seus assessors abans de dir segons què, em resulta encara més greu i més ofensiu per a la ciutadania.  La cosa és que va voler justificar el canvi de temari d’oposicions del personal docent amb la gracieta que fins i tot es podia aprovar francès sense parlar francès.  Senyor ministre, ja tenen majoria absoluta, pot fer el que li roti, però no ens prengui per imbècils.

Segon exemple.  Aquest té per protagonista la Secretaria d’Estat de Salut francesa, que recomana als sense sostre que no surtin al carrer amb aquesta onada de fred.  Genial. Això sí que no és mala fe ni ganes de mentir.  Això és pura estupidesa.

A la vista de com es va posant la cosa i de les magnífiques declaracions que hem de suportar dia sí i dia també, sense comptar amb tot allò que enregistren els indiscrets micròfons oberts sense previ avís, començo a entendre l’allunyament de la política per part de la població.  Si hi sumem situacions tan paradògiques  (fins i tot incongruents) com l’anunci d’una refoma laboral àmplia i profunda i, al mateix temps, la previsió de creixement de l’atur aquest any, com la que va fer fa un parell de dies Mariano Rajoy, no sé jo si per a aquest viatge calen gaires alforges (ni molt menys reformes, més que res per allò que, en la seva llenua, pot entendre el president de virgencita, que me quede como estoy).  Segur que hi ha millors maneres de justiricar les coses i de parlar de futur, però… és el que hi ha.  Ni més, ni menys.

I encara són capaços de pensar que ens els creiem i que els donem suport en la seva gran contribució a la millora de la societat.  Innocents…

css.php