Feb 062012
 

El títol no és el d’un bodevil televisiu, no.  Fa referència al contingut d’un article que la Sra. Pilar Rahola va publicar no fa gaire en un diari al qual escriu habitualment.  I per un cop, no penso donar més informació al respecte, perquè no vull contribuir a fer-li arribar ni un sol lector d’aquest text.  Qui tingui ganes de llegir-lo el podrà trobar sense massa dificultats, però no amb la meva ajuda.

En aquest article, la Sra. Rahola es demana si les telefonistes i els que reparteixen papers pels edificis (m’imagino que es refereix als subalterns) han de ser funcionaris i han de tenir un lloc de treball segur.  Miri, senyora, sense entrar a opinar sobre el classisme insultant que denoten les seves paraules, li diré que sí per diferents raons:

1.  Segur que les administracions podrien contractar el servei d’atenció de qualsevol call center similar als que utilitzen els serveis d’atenció personal de les operadores telefòniques, posem per cas.  Si aquest és el servei que vostè vol rebre quan truqui a les nostres institucions, jo no.

2.  Segur que quan vostè va a un organisme oficial a reunir-se amb qui sigui, troba l’espai a punt, segurament alguna ampolleta amb aigua, fulls de paper en blanc, algun bolígraf, si és el cas, un ordinador i un projector preparats, una temperatura adequada… Com hem dit tants cops als nostres fills sobre que la roba no passa del terra a l’armari, després d’un viatge per la rentadora i la planxa, els espais de reunió no es preparen sols, ni els documents arriben volant a les taules.  Ha mirat vostè com queden les sales de reunió quan marxen?  Segur que no.

3.  Telefonistes i subalterns, igual com la resta del personal de les administracions, tenen el deure de la confidencialitat.  No sé si vostè valora o no aquesta qüestió, però per a mi és bàsica si parlem d’organismes que gestionen volums enormes d’informació personal de tot tipus i molt sovint prou sensible.

4.  Té vosté idea de quantes persones amb discapacitat han trobat un lloc de treball digne i segur desenvolupant aquestes feines que per a vostè tenen tan poc valor?  Doncs esbrini una mica, que sap com fer-ho, i després en parlem.

A tall de conclusió, i per no seguir amb un argumentari que podria ser molt més extens:  una organització només funciona quan totes les seves peces funcionen de manera coordinada i complementària.  O vostè es pensa que els directors generals, consellers… podrien exercir bé la seva funció sense subalterns i telefonistes, per exemple?  Ja li contesto jo:  no.  Si no ho veu, és que ja s’ha acostumat a anar servida i troba que aquest és un estat natural de les coses.

Francament, si la seva visió de la reforma i optimització de les administracions és externalitzar o eliminar les places de telefonista i de subaltern, només puc desitjar que mai no tingui cap càrrec públic, si més no, per evitar que en nom de la institució que la pagui (ajuntament, Generalitat, diputació…) faci el ridícul més absolut, i un gran mal a bons professionals (els que menys cobren, per cert), per simple menyspreu cap a la seva feina.

css.php