Ago 292011
 

M’agradira molt que algun representant del PSOE, o de la seva franquícia catalana, m’expliquessin què tenen d’esquerres, després que ens toqui patir la major retallada social de la història, a mans dels diferents governs Zapatero.  La darrera actuació es pot resumir en la lamentable frase:  “millor un precari que un aturat

Quan un ministre de treball té la poca vergonya de dir una cosa així, no només assumeix la més absoluta incapacitat per frenar l’atur, sinó que fa seva la política més liberal possible, forjada a partir de l’extensió dels llocs de treball precaris. Si encara tingués un mínim de dignitat, que no en té, no trigaria ni cinc minuts a dimitir, després d’assumir el fracàs de la seva gestió d’una forma tan evident com cínica.

Treballar en precari, amb sous de misèria, sense cap perspectiva de poder fer plans de futur és el pitjor que li pot passar a una societat, perquè deixa generacions senceres en la inestabilitat més absoluta, com ja està passant amb milers i milers de joves.

Els darrers anys han estat pèssims pel que fa a la gestió dels drets laborals dels ciutadans, i molt em temo que els que venen no seran pas millors, si són bones les enquestes.  Espanya ha perdut definitivament el tren de la modernitat i ha girat cap a l’opció de la incompetència, de la precarietat, de la manca de competitivitat.  O és que algú es pensa que pot haver cap implicació personal des de la precarietat?  On és la “nova economia” socialista?  Ara ja ho sabem:  als subsidis miserables i en una economia que cada cop ratlla més l’esclavisme laboral.  Aquesta és la seva única alternativa al fracàs del boom de la construcció.

I encara tenen, aquesta gent, la barra de proclamar-se defensors de les polítiques socials.  Quines?  Quines noves propostes farà en campanya aquesta falsa esquerra? que paguem per anar a treballar?   potser l’acomiadament sense indemnització? ( de fet, podent encadenar contractes temporals indefinidament, ja hi és).  I els sindicats callats, submissos, obedients i pactant més limitacions salarials per als pròxims anys.

O marxem aviat d’aquí o la misèria espanyola ens engolirà per sempre.  No només ens roben, ara també ens volen pobres i sense cap perspectiva de futur.  Així, ni es remunta una economia ni es construeix un país.

css.php