Ago 132011
 

Ja portem uns quants anys de crisi i crec que, a hores d’ara, s’han provat tota mena de receptes per sortir-ne i, en el nostre cas concret, per aturar la destrucció massiva de llocs de treballs.  Ja fa uns quants anys, també, que anem sentint que cal reduir els salaris i, com no podia ser d’una altra manera, el darrer a unir-se a aquest mantra (o a aquesta lletania, com vulgueu) ha estat el ministre Blanco, tot repetint monòtonament les consignes del candidat del seu partit.

Una altra idea que ja fa temps que sona és aquella de reduir el temps de treball (i el sou, evidentment), per repartir l’ocupació disponible, com si hagués un volum X de feina constant.

No sóc economista, però aquestes propostes em desperten alguns dubtes:

1.  Hi ha un volum X constant de feina?  Si tanquen empreses, X minva i, si se’n creen, creix, oi?  Potser el que caldria pensar és com fer créixer X, perquè no hi ha cap pastís a repartir, realment, hi ha una safata de petits pastissos variats.

2.  Això de reduir salaris ja fa uns anys que s’està aplicant, i de quina manera,  per generar ocupació, però sembla prou evident que el seu efecte és zero.  No està servint per a cap altra cosa que per empobrir la població.  I si som més pobres, consumim menys, i el comerç se’n resent i tanca, i els fabricants es mengen els seus estocs amb patates i acomiaden treballadors, perquè ja no els necessiten per generar productes i serveis que ningú no pot comprar.

Modestament demanaria al futur president espanyol que sigui una mica més llarg de mires del que manifesten declaracions com les del ministre Blanco i comenci a pensar a transformar la cultura del subsidi en la de la inversió i, sobretot, a incrementar la riquesa de les persones (el seus salaris) si realment volen fer alguna cosa de profit, perquè el que han fet fins ara ja sabem on ens porta, i no és a bon port, precissament.

Si se segeuixen aplicant mesures com les que proposa el ministre, mesures que també comparteix el PP, la destrucció de la classe mitjana, que és qui pot garantir una velocitat de creuer del consum i, per tant de l’economia, serà un fet irreversible i de conseqüències dramàtiques.  Perquè ja em dirà el ministre com pensa aconseguir que una part dels guanys empresarials (en alguns casos, escandalosos) esdevinguin llocs de treball.  Perquè ell ho digui?

Al capdavall, animar el consum era la solució per crear llocs de treball del seu company de partit José Montilla.  Però és clar, per a això fan falta diners i no sous cada cop més retallats.  O potser és que les seves receptes depenen de segons d’on bufa el vent cada matí?

 

css.php