Ago 072011
 

Tot just quan creiem que la vergonya aliena respecte a determinats polítics havia tocat sostre (per exemple amb les revisions indecents d’alguns sous municipals, en els temps que corren) arriben noves notícies que ens deixen ben clar que el sostre, lamentablement, encara pot ser molt lluny.

Aquest nou esglaó cap a la desvengonya absoluta l’he trobat en la recol·locació de polítics com a assessors tècnics a la Diputació de Barcelona (quin espai tan fosc i tan desconegut, les diputacions).  I és que hi ha un parell de qüestions que no acabo d’entendre:

1a.  Com a assessors tècnics?  Serà divertit veure la competència tècnica, en vés a saber quin camp, de persones que porten anys i anys ocupant càrrecs purament polítics, quan no de mera representació.

2a.  Si un senyor de Tremp, o un de les Terres de l’Ebre, poso per cas, poden assessorar tècnicament sobre qüestions singulars de la demarcació territorial de la Diputació de Barcelona, algú em pot explicar per a què volem les vegueries?  Fins ara pensava que eren la resposta a dinàmiques socials prou diferents que exigien un tractament diferenciat, però quan la permeabilitat es fa evident, aquest principi deixa de tenir sentit.

En qualsevol cas, però, no cal trencar-s’hi gaire el cap.  Els territoris són diferents, les seves realitats socials també i el tractament que cal fer-ne, des de la política, també.  El problema és la necessitat imperiosa dels partits de mantenir alguns dels seus més fidels servidors cobrant sous públics encara que sigui per no fer res, absolutament res, de bo.  I això no té res a veure amb l’exercici honest de la política, ni molt menys amb els problemes dels ciutadans.

I el cas de la Diputació de Barcelona no és l’únic, i menys ara que hi ha formacions amb importants excedents d’antics càrrecs per recol·locar.  De tota manera, cal dir que els càrrecs que han plegat i que tenen ofici i benefici, que en són molts, ja s’hi han incorporat als seus antics llocs, amb discreció i amb dignitat,  i no necessiten oferir segons quins espectacles.

I encara poden arribar a pensar que ens hi sentim representats, per aquesta gent?  Quina cegesa, i quina barra.

css.php