Ago 202011
 

Esperanza Aguirre és un personatge polític que deixarà per al futur un seguit d’anècdotes i declaracions que ben bé podran ser la radiografia de l’Espanya més cañí de principis del segle XXI.  I ara, amb la visita del Papa a Madrid, el degoteig de frases per a la memòria és constant:

La igualdad, dignidad, libertad… los ha traído el cristianismo. Que no se crean que los ha traído Karl Marx.”  Igualtat?  a partir d’una institució absolutament jeràrquica i piramidal, que no dubta a atribuir papers molt diferents a homes i a dones (sempre subordinades), que persegueix sense pietat l’homosexualitat, que situa el seu líder com a veu indiscutible…?  Una mica difícil de creure, francament.  Quant a la idea de dignitat, no sé, però crec que l’esglèsia catòlica encara té una reflexió i moltes explicacions pendents sobre algunes qüestions com el seu suport incondicional a règims feixistes, els seus silencis davant determinats genocidis, sobre el destí dels guanys de les seves finances, o sobre el seu encobriment de pederastes confesos, sense anar més lluny.  I què dir de la llibertat en un sistema ideològic tan tancat, tan poc permeable, i fonamentat en veritats absolutes que ningú no pot qüestionar? (és el que tenen els dogmes de fe).  No sembla que hi ha gaire espai per a la llibertat, si més no intel.lectual, em temo.

El comunisme no és cap garantia de dignitat, ni de llibertat, ni d’igualtat, vista la seva praxi política, però el cristianisme, vist com s’instrumentalitza, potser tampoc no gaire.

Esperanza Aguirre també ha declart que gairebé s’havia quedat sense parla davant del Papa.  La brometa és fàcil:  i per què no li pot passar una mica més sovint?  I posats a demanar miracles, que l’emoció es faci extensiva a altres companys seus de partit, que calladets estarien molt més presentables.

css.php