Ago 182011
 

Si hi ha un polític espanyol capaç de representar l’espanyolitat en tota la seva màxima dimensió, aquest és, sense cap gènere de dubtes, José Bono, un personatge que milita en el PSOE però que podria fer en el PP sense cap problema, perquè Ejpaña sempre és la prioritat. Una Ejpaña unida, nacional, monolítica i sense fissures autonòmiques, evidentment;  i en aquesta qüestió, PP i PSOE són la mateixa cosa.

La darrera genial idea del Sr. Bono ha estat proposar un govern PP-PSOE a Espanya (bona manera d’acomiadar-se, ara que ha anunciat que no anirà a les llistes de les properes eleccions). Unitat absoluta davant dels cants de sirena disgregadors (això sí, rere la pancarta de la crisi econòmica). El més curiós de tot és que no és l’únic capaç de formular aquesta ocurrència. Ara sabem que l’anterior president d’Extremadura, el també socialista Guillermo Fernández Vara hi està d’acord, i sembla que també el popular González Pons, que es posiciona clarament a favor del retorn a l’Estat de diferents competències autonòmiques, en un procés de “recentralització” (magnífic eufemisme per evitar el terme “‘involució”).

La cosa promet. Si fins ara havíem pogut arribar a creure que una majoria no absoluta de PP o de PSOE i uns bons resultats de CiU podien ser un bon escenari (per la capacitat d’influència que podria tenir la formació catalana), ara sembla que és més fàcil un govern del PP, posem per cas, sostingut pel PSOE (suposant que el govern d’unitat no s’acabi fent, tot i el precedent d’Euskadi).  Les darreres enquestes no fan més que apuntar aquest escenari.

En resum, que el 20 N ens trobarem amb un govern espanyol, ja sigui amb majoria absoluta o no, amb una clara vocació “recentralitzadora”. I molt em temo que ens haurem d’anar acostumant a la paraula.

Mentrestant, a Catalunya no tenim cap mirament a disgregar tant com sigui possible el mapa de partits, de punta a punta, i a discutir, encara (quan veuran alguns que aquest no és el debat, ara mateix, si volem sobreviure), entre dretes i esquerres, mentre Espanya se’ns menja amb patates.  Què fàcil els ho posem…

css.php