Ago 172011
 

De tant en tant la casualitat fa que coincideixen esdeveniments molt diferents entre ells però, malgrat tot, amb elements de coincidència que conviden a la reflexió.  El darrer exemple el trobem en el contrast entre els indignats i les seves acampades a diferents places i els pelegrins que arriben a Madrid per veure el Papa.

És evident que tots dos col.lectius són fonamentalment joves, però joves amb dues visions del món absolutament diferent.  A tall d’exemple, plantejo algunes d’aquestes diferències:

– Els indignats acampen al carrer per reclamar un futur millor i més just.  Els pelegrins pernocten a albergs, col.legis públics i privats, hotels… per fer evident la que per a ells és la veritat eterna i absoluta.

– Els indignats ocupen una plaça cèntrica amb l’oposició dels poders públics.  Els pelegrins disposen de tot el centre de Madrid tallat al trànsit i degudament protegit, per a les seves activitats.

– Els indignats són titllats de perroflautas.  Com n’hem de dir, dels pelegrins? hàbitguitarres? (si hem de fer cas de l’exhibició d’hàbits i sotanes, potser sí).

– Els indignats no reben cap ajuda pública, i només múltiples mostres de solidaritat privades, a títol individual.  Els peregrins venen amb la despesa pagada per diners privats i públics i amb un potent desplegament administratiu i empresarial al darrere.

– Els indignats reclament el dret a progressar i a que la societat avanci.  Els pelegrins demanen el retorn a uns valors tradicionals.

– Els indignats creuen en el poder dels individus per a la presa de decisions, a través d’assemblees.  Els pelegrins creuen en la infalibilitat de la paraula del seu líder indiscutible, el Papa, al qual segueixen cegament.

– Els indignats critiquen un sistema polític i econòmic que fa créixer les desigualtats entre rics i pobres arreu del món.  Els pelegrins critiquen un determinat govern pel seu posicionament en l’avotament, els homosexuals o els preservatius i callen respecte a la injustícia econòmica que, per exemple, condemna a mort a milions de persones a la banya d’Àfrica.

Les posicions de partida d’uns i altres, com podem veure, són ben diferents, com ho és el tracte de les institucions, de les quals, cada dia que passa en sabem una de nova.  Les darreres que he conegut són el no cobrament de drets per part de la SGAE per la música que es faci servir (es veu que aquesta festa religiosa és més respectable que qualsevol activitat solidària o benèfica de la societat civil),  l’expedició de 20.000 visats de franc, quan costen 60 € cadascun (1.200.000 € de diner públic perdut) o l’exhibició de pancartes procatòliques a les façanes d’edificis administratius públics, tot i que l’Estat és, teòricament, laic.

Encara no ha arribat el Papa i cada cop em fa més mandra de pensar en la que ens cau a sobre.  Això també és per indignar-se, sense cap dubte.  Que passi aviat aquesta, immoral per excessiva, catòlica party i que tornem a la normalitat i a les coses que realment importen i ens afecten per mirar d’aconseguir un futur millor per als nostres fills.

css.php