Ago 142011
 

La manca d’idees noves, d’idees que puguin arribar a il.lusionar una majoria significativa de la societat, comença a ser alarmant i fa tota la pinta de presa de pèl d’unes determinades formacions per mantenir una situació de privilegi, tot sovint immerescuda.  M’explico:

– CiU fa bandera d’un nou sistema de finançament com a primer pas de no sé quin futur que només ells són capaços d’entendre, tot i que aquesta mateixa idea de tendir al concert econòmic amb Espanya ja va ser bandejada durant el debat del nou estatut.  Què ens ha de fer pensar que ara les coses seran diferents?  La idea és la mateixa, els actors que hi prenen part també, l’escena sociopolítica és pitjor que fa uns anys…

– El PSC segueix clamant per una Espanya federal que només es creuen quatre nostàlgics d’un socialisme que ja fa molts anys que no existeix.  Amb l’ofensiva espanyolista que vivim, tant per part del PSOE com del PP, de debó que encara es pensen que la seva idea federalista és possible?  Santa innocència (o santa cegesa).

– ERC segueix reinventant-se, cosa que fa periòdicament.  Segurament és la formació política catalana amb un espai més clar (i més necessari) i també la més capaç d’autodestruir-se sense contemplacions i de generar dubtes i indefinicions.  Potser que comencin a trencar aquesta dinàmica, bàsicament per fer un favor al país, només.

I podria seguir amb les principals forces de casa nostra, però crec que no cal, perquè està clar que el que ara diu cadascuna ho podríem trobar, sense gaire esforç, en els seus programes de fa, com a mínim, una dècada (per no dir dues).

És trist pensar que si no són capaços de sortir d’aquest bucle ideològic i mental, si sempre fan les mateixes propostes, com si la història (i el fracàs) no existís, mai no aconseguirem res que no tinguem ja ara, que és no gran cosa.

Mentrestant, els ciutadans ja no saben què creure ni en qui confiar, i això dóna ales a les úniques idees noves (de tan antigues semblen noves):  les xenòfobes i feixistes.

css.php