Ago 012011
 

L’arribada massiva del PP als governs de la major part de comunitats autònomes i la seva previsible victòria electoral a les eleccions generals espanyoles fa preveure l’arribada d’una tempesta perfecta autonòmica, ja anunciada des de fa temps.

Els governs Aznar van fer bandera de l’espanyolitat i de l’amenaça que per a l’estat suposen les autonomies.  Més endavant, els governs Zapatero hen anat mantenint aquesta idea de fer bandera de la unitat d’Espanya, i l’han anat aplicant amb diferents mecanismes que van des del pacte amb el PP per governar Euskadi, fins al recurs permanent al Tribunal Constitucional per anar retallant el sostre competencial català.

La crisi econòmica ha donat ales a la demagògia més espanyolista i, sense cap pudor, s’ha culpat les autonomies (Catalunya sobretot) de generar dèficit als pressupostos públics.  Aquesta estratègia econòmica va arribant a la seva culminació amb els lamentables resultats de la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, amb un increment de la tutela, quan no intervenció, de l’Estat sobre les finances autonòmiques.

Un nou pas endavant el tenim en les recents declaracions del president de Múrcia, que demana el retorn a l’Estat, en el cas de Catalunya, de les competències en educació, justícia i sanitat (res, quatre tonteries) i no renuncia a retornar les de la seva comunitat, en el suport a aquestes idees per part de la presidenta de Madrid, o en el tancament de la televisió mallorquina, sota l’argument de l’estalvi i d’evitar duplicitats.  Si es van retornant competències caldrà demanar-se de què serveixen uns parlaments i governs autonòmics buits de continguts.

Si a tot això li sumem la gran potència mediàtica de la caverna espanyolista, l’exigència del retorn de competències a l’Estat per, d’una banda, reduir despeses i, de l’altra, garantir la igualtat de drets de tots els espanyols, s’anirà fent cada cop més present i ens haurem d’acostumar a conviure-hi.

En resum:  si sumem un discurs ideològic treballat des de fa anys sobre el trencament de la unitat d’Espanya i els greuges als ciutadans segons el lloc on resideixen, i uns arguments econòmics en favor de la unicitat per estalviar, la tempesta perfecta del sistema autonòmic és molt a prop, i més ara, amb la complicitat de la presidència de la major part de comunitats i segurament del futur govern de l’Estat.

Caldrà decidir què fem:  ens hi enfrontem de cara amb l’esperança suïcida de pensar que la travessarem sense baixes, o bé optem per canviar de rumb?  Aquesta decisió només depèn de nosaltres i del nostre govern. A veure com tenim allò del timó, la mà ferma i els peus a terra.

css.php