Ago 242011
 

Alfred Bosch, que es perfila com a cap de cartell d’ERC a les properes eleccions espanyoles ha declarat:  “No m’interessa ocupar una cadira i fer de funcionari”.  Perfecte, sempre queda bé assimilar funcionaris a no fer res i cobrar a final de mes, sobretot per  part dels polítics.

De tota manera, no deixa de sorprendre aquest menyspreu als professionals de la funció pública, venint del virtual cap de llista d’una formació que ha estat set anys al Govern de la Generalitat.  És curiós, si més no.  No estarà insinuant que els seus companys de partit han fet “de funcionaris” (en la seva particular accepció del terme) aquests darrers anys?  Bé, de fet, molts d’ells, ja fora del govern, han tornat al seu antic lloc de treball, com a funcionaris justament.

Sigui com sigui, m’agradaria recordar-li que els funcionaris són aquells professionals que s’ocupen dels afers públics per sobre dels governs de torn, per sobre dels partits que arriben al govern i per sobre de les persones que ocupen les cadires de comandament.  Per valorar una mica la seva f eina, pensem que a Bèlgica fa molts mesos que no hi ha govern i no han patit cap caos social.  Podem imaginar la situació sense funcionaris? Podem imaginar que no hi hagi policies, bombers, metges, mestres, administratius, inspectors, jutges…?

Des de l’orgull del servei públic li demanaria al senyor Bosch que, si finalment arriba a diputat, no ocupi una cadira i faci “de polític” (és a dir: corrupte, preocupat només del seu interès, fals, mentider, manipulador, prepotent, aprofitat, de mirada curta…)

Oi que couen els tòpics?  Doncs una mica de respecte.

css.php