Ago 162011
 

A poc a poc ens van arribant notícies de més i més projectes mal plantejats, mal executats i, al capdavall ruïnosos.  Quan ja ens hem acostumat a la cruel realitat de l’AVE o de determianats, ara ens trobem amb un port esportiu.

Com més sabem més convençuts estem que ens tocarà pagar, durant dècades potser, la incomptència de tants i tants governants, en aquest cas, a Cantabria (per cert, no deixeu de llegir les paraules que va pronunciar el fantàstic Miguel Angel Revilla durant la inaguració del port) que amb una absoluta ceguesa política van confondre progrés i estat del benestar amb una mena de festa amb el lema “de tot i a tot arreu”.

A diferent escala, és el mateix que passa a molts pobles, amb piscines que no es poden omplir, amb biblioteques sense llibres o amb poliesportius que només exerciten la pols.  L’estat del benestar passa per planificar, per tenir una visió global de les coses i saber què cal i on cal, i fer possible que els serveis siguin universals i accessibles a tothom, no en llençar els diners amb el miratge que tothom té dret a tot i al costat de casa.

Molt em temo que encara anirem descobrint que ens sobren moltes i moltes d’aquelles obres faraòniques que es van fer amb l’eufòria de la totxana.  Caldrà exigir criteri i sentit comú als nostres governants, a tots els nivells, perquè només així aprendrem alguna cosa de profit d’un temps en què ens vàrem creure rics i no ho érem i en què vam confondre qualitat de vida amb malbaratament, gràcies, també cal dir-ho, a tot un seguit de persontges esperpèntics que van arribar a governar diferents institucions.

css.php