Ago 252011
 

Algú va dir que les lleis són normes, però també són armes, i el cert és que els darrers esdeveniments polítics a Espanya venen a donar la raó a aquesta afirmació.  Em refereixo a l’ús instrumental que es fa de la Constitució Espanyola.

Fins ara, la sacrosanta constitució ha servit per limitar l’autogovern de Catalunya, per exemple, o els drets de participació política mi molts altres drets- o per tancar publicacions, contravenint de manera clara el propi text constitucional; però és clar, una cosa és el que diu la lletra i una altra la interpretació que se’n fa, ja sigui des de les Corts Espanyoles, ja sigui per part del Tribunal Constitucional.  I és que invocant la Constitució, tot s’hi val.

Fins ara, aquesta constitució ha estat teòricament intocable i se n’ha fet bandera de la seva perdurabilitat i vitalitat al llarg dels anys, en un exercici de miopia política (o de cinisme polític) extraordinari.  Val a dir que el propi text constitucional preveu el seu mecanisme de reforma, que és força complex i prou difícil d’aplicar.

Però vet aquí que quan als grans partits espanyols -PP i PSOE- els interessa, modificar la Constitució és cosa de cinc minuts.  Així es va fer per permetre que els ciutadans comunitaris puguin votar a les eleccions municipals i així es farà per limitar la capacitat d’endeutament de les comunitats autònomes, en una nova clara invasió de competències.

Ras i curt:  la Constitució servirà ara per ofegar les comunitats autònomes, limitant la seva capacitat de decisió econòmica.  Aquesta nova agressió, val a dir-ho, lliga perfectament amb les propostes del candidat Rubalcaba de passar competències de les diputacions a les comunitats, tot incidint el paper d’aquestes com a ens supramunicipals, no com a estructures polítiques d’autogovern, no com com a estrures de país, que es reserven (i cada cop més), en nom de la igualtat de tots els ciutadans, a l’Estat.

Cada dia és més clar que el procés de destrucció autonòmica s’ha posat en marxa amb el vist-i-plau de PSOE i PP, i que qualsevol ocasió és bona per fer-ne un pas més, encara que sigui convertint la Constitució en una norma de destrucció massiva, molt més real que les armes que assegurava Aznar que hi havia a l’Iraq.

css.php