Jun 252011
 

Ara hem sabut que hi ha, a les presons catalanes, 76 persones de més de 70 anys tancades, la major part d’elles per delictes fiscals.  Això sí, ho hem sabut arran de la mort d’una d’elles. La mort sempre és un bon argument per remoure oblits i silencis.

El nostre sistema judicial desperta no poques suspicàcies per diferents motius:  lentitud, hermetisme, sentències polèmiques, sensació de dependència política… però potser allò que més alarmes dispara és veure com determinats personatges, per raons d’edat o de salut, no entren, ni entraran mai, a la pressó, mentre hi ha qui hi mor, ignorat.

No crec que calgui rebuscar gaire per trobar noms com Lluís Millet, per veure que la justícia no sempre és igual per a tothom.  I només cal recordar altres noms com Pinochet, per veure que no tots els sistemes judicials de tots els països funcionen de la mateixa manera.

Bé, suposo que tot plegat és normal si pensem que el poder judicial és el que menys ha canviat (gairebé gens, de fet) des del franquisme.  Un dèficit més d’aquest fantàstic sistema democràtic que tenim que permet que ancians morin a la garjola, condemnats setze anys després del delicte (setze anys de procés judicial!), com en el cas que ens ocupa, mentre delinqüents confesos volten pel carrer, sense cap problema.

I per acabar-ho de reblar, tot això surt a la llum per una pregunta d’Esquerra a la Comissió de Justícia del Parlament.  Ara se n’adonen?  Després de ser al Govern set anys?

css.php