Jun 302011
 

He hagut d’esperar al darrer debat de l’estat de la nació del president Zapatero per sentir-li dir una cosa que fa que el cregui:  no entén la desafecció catalana davant la sentència del Tribunal Constitucional.  I no la pot entendre, perquè mai no ha entès Catalunya (potser ni ha volgut).

En matèria autonòmica, un govern del PP i un del PSOE no presenten pràcticament cap diferència.  Ja ho deia Josep Pla, que el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, i el temps li dóna la raó.  Així, el president Zapatero no pot entendre la indignació per l’espoli fiscal, ni pels atacs contra el català en tots els àmbits, ni que tinguem altres prioritats en infrastructures que no passin per Madrid, ni que vulguem una relació directa de la Generalitat amb l’Estat, ni que vulguem seleccions esportives, ni que apel.lem a la nostra història de segles per parlar d’identitat, ni que vulguem ser amos del nostre destí, ni que considerem plenament sobirà el nostre Parlament…

Davant d’aquesta incapacitat per entendre què som i què volem, la resposta ha estat l’engany sistemàtic i la dissolució dels nostres trets diferencials dins el cafè per a tothom autonòmic:  retallada de l’estatut aprovat pel Parlament de Catalunya amb unes actituds que ens van fer tornar cinquanta anys enrere de la mà d’Alfonso Guerra i companyia, engany sobre la voluntat de fer el català llengua oficial a la Comunitat Europea, engany sobre l’hipotètic rescat del contingut de l’Estatut retallat, tracte absolutament despectiu respecte a qualsevol posicionament nacional, priorització sistemàtica de les inversions en clau centralista per sobre de criteris de rendibilitat econòmica, espoli fiscal i deslleialtat absoluta en matèria econòmica, incompliment constant de les xifres d’inversió aprovades pels seus governs, recursos sistemàtics contra qualsevol norma aprovada que impliqui un mínim autogovern… i tot en nom de la unitat d’Espanya i de la solidaritat, només faltaria, amb uns conceptes de diversitat i de federalisme molt més que peculiars.

Efectivament, president Zapatero, vostè no ha entès res de Catalunya, senzillament, perquè a la seva concepció del món, Catalunya no existeix; només existeix Espanya, la nació gran i única formada per territoris diversos, amb alguna que altra singularitat més o menys folklòrica i prou,  i per això no pot entendre la nostra desafecció ni tot el que sentim, i molt em temo que els seus companys de partit a Catalunya tampoc no li sabran explicar.

La realitat és que Catalunya sí que existeix, i la realitat és que sí que ens deuen moltes coses, per molt que digui la vicepresidenta Salgado, tantes que gairebé un 43% de catalans votarien a favor de la independència, per poc més d’un 28% que hi votarien en contra (amb aquests números, es guanyaria qualsevol referèndum de manera clara i contundent).  Potser caldria escoltar una mica més, perquè llavors les coses s’entendrien millor i s’actuaria d’una altra manera (i ara ja no només em refereixo a vostè, evidentment).

 

css.php