Jun 012011
 

Les assemblees d’indignats, a poc a poc, van elaborant documents de propostes prou viables.  Potser els primers han estat els madrilenys de Sol, però la cosa va endavant.

Mantenir una acampada indefinida a les places és, a banda de poc efectiu, insostenible.  Cal, doncs, fer un pas endavant en forma de llista de propostes (de declaracions de principis, gairebé) i dedicar totes les energies a mostrar que són viables i que són instruments reals per aconseguir una societat més justa i una democràcia més real.

Esperar que els partits les assumeixin, si més no de manera massiva i immediata, és complicat.  Per això cal, ara, una feina de conscienciació social a tots els nivells:  als barris, a Internet, als casals d’avis, a les escoles, als clubs esportius, als mitjans de comunicació, arreu, en definitiva.

Les acampades han estat el gran crit d’alerta i de revolta que calia i, a més, han tingut una rebuda social excel.lent.  Cal no malmetre aquest gran actiu i transformar-lo en accions.

S’ha fet un primer pas, però com en tot procés, ara venen els següents.  No avançar seria, al capdavall, això mateix: no avançar;  i per quedar-nos on som no calien tants esforços.

css.php