Jun 192011
 

Els jocs de paraules són un recurs retòric que tot sovint fan servir, per exemple, els polítics per donar fet el titular als mitjans. Un bon exemple l’hem tingut fa pocs dies amb la frase del president Mas que parlava d'”indignats” i d'”indignes”.

Si repassem el significat de “digne“, i si llegim alguns dels exemples de la definció, veurem que pot haver per repartir indignitat entre molta gent. O potser són dignes els polítics corruptes, els que han dilapidat els recursos públics, els que han multiplicat per quatre el deute català en pocs anys, els bancs que reparteixen bons milionaris mentre reben enormes quantitats de diners públics, els governs que es neguen a debatre qualsevol iniciativa popular, els que incompleixen sistemàticament els programes electorals, els que menteixen sense cap rubor sobre la situació econòmica per guanyar eleccions i després encara reclamen, els poders públics que condemnen a la missèria moltes famílies que no poden pagar les hipoteques, les rendes a excàrrecs polítics per no fer res, la col.locació d’antics governants en empreses privatitzades o de serveis públics amb sous milionaris, la negació sistemàtica del dret a ser, el cinisme de parlar de privilegis per referir-se a drets… i, com podeu imaginar, podríem seguir una bona estona. Això sí que és indigne, indigne d’un país que es diu lliure i democràtic i d’una societat que aspira a ser justa.

Motius per a la indignació sobren, doncs. I pretendre que la indignació sigui sempre cívica, i més quan no se li sap donar resposta des del poder establert, és ser molt càndid o molt manipulador. I totes dues possibilitats són indignes del govern que volem i ens mereixem.

Perquè sobren motius per a la indignació i, sobretot, perquè tenim dret a una societat millor, avui és el dia per sortir al carrer i demostrar que no som terroristes ni indignes de res.

css.php