Malament rai quan els màxims dirigents d’un país, per algun dels seus territoris, s’han de moure amb blindatge policial, anul·lant reunions convocades i jugant amb la població indefensa al gat i a la rata. Ho havíem vist amb alguna visita de Felip VI a Barcelona, amb imatges de carrers deserts, només ocupats per forces policials, per on transitava el vehicle del monarca, i ho vam tornar a veure ahir mateix en una visita llampec i purament propagandística, i amb tints clarament feixistes, dit sigui de passada, de Pedro Sánchez.
Malament rai quan una alta autoritat ha d’entrar als llocs per la porta del darrere, per esquivar una escridassada popular, i malament rai quan també n’ha de sortir, igualment escridassat, per professionals amb bata blanca. Tot plegat per fer-se una foto indecent que deixa clar que només està, i només governa, per als seus, especialment si són policies, als que sí que va a saludar a domicili, imitant els gestos i les formes que ja han fet servir abans els grups d’ultradreta.
Malament rai quan algun membre de la comitiva presidencial ha de fer exhibició pública de les armes llargues a la sortida del pàrquing d’un hospital. No ja per creuar cap concentració multitudinària als carrers, ni cap situació de perill greu, sinó per sortir enmig d’ambulàncies aparcades.
I encara, avui, malament rai quan qui parla de diàleg, en realitat exigeix humiliació i només aporta silenci i menyspreu. Trist i indigne, tot plegat, però és el que hi ha; ben poca cosa. I com diu la dita, d’on no n’hi ha, no en raja.
