Oct 032019
 

Quan era força més jove que ara, i tot just sortíem de la dictadura d’aquell que es veu que és intocable, recordo que la televisió d’aleshores, limitada però molts cops sorprenent per algun que altre programa que ara cap cadena gosaria a emetre, un personatge de color blau treia el nas per les pantalles, encara majoritàriament en blanc i negre, per ensenyar-nos algun que altre concepte, o la diferència entre alguns que en són contraris. Molt entretingut i educatiu, en qualsevol cas, per a tothom que en aquella època començaven a fixar paraules i significats.

Avui, quatre dècades després, aniria bé demanar-li al monstre Coco que ens vingui a explicar la diferència entre concret i abstracte, a veure si entenem d’una vegada per totes que:

  • Abstractes són les paraules buides, que sonen bé, justament perquè no duen res a dins i esdevenen autèntiques campanes conceptuals, que no són res més que el so que llencen a l’aire. Abstractes son les grans idees, els principis, els valors irrenunciables, però que no signifiquen res si no s’omplen de continguts. Abstracte, al capdavall, és molt del que anem escoltant des de fa massa mesos com a gran solució als problemes i drames del país, que potser reconforta algunes ànimes carregades de bona fe, però que no soluciona res.
  • Concretes, per la seva banda, són les amenaces que ens arriben dia sí i dia també; tan concretes que ja tenen precedents de com s’apliquen i de què signifiquen. Concret, i ben concret, és el 155; i ho són les sentències que han de venir, perquè concreta és la presó, i també l’exili. I encara més concretes són les amenaces d’intervenir els mossos, o la televisió, o l’escola, o l’administració, perquè hi ha els instruments legals, judicials i propagandístics, i també la voluntat de fer-ho.

En costa poc imaginar el professor Coco, amb el seu birret negre mirant de fer entendre aquesta realitat a quatre somiatruites i a quatre inconscients que encara viuen en el país de la ficció -en alguns casos, fins i tot, en el de la mentida- ja sigui per convicció íntima i innocent, ja sigui per mantenir, al preu que sigui, uns privilegis difícils de guanyar i, rendim-nos a l’evidència, encara més difícils de deixar anar.

css.php