Oct 012019
 

Primer d’octubre, un altre cop. I de nou, dia d’obligada memòria. Per no repetir una tira enorme de tòpics i de veritats compartides, avui només recomanaré la lectura d’aquest article d’ahir mateix, que explica com van arribar les urnes als col·legis, un d’aquells detalls encara poc coneguts, que caldria no oblidar, i que els que no les van saber trobar no ens perdonaran mai.

I a la manera d’homenatge ben merescut a tothom que va fer possible tot el que vam viure aquell diumenge de fa dos anys, una imatge que mostra com van marxar del col·legi on jo era, aquells que van voler evitar el que era inevitable: amb les mans buides i la cua entre les cames, malgrat tota la violència innecessària i inútil que hi van desplegar. I a fe de déu que no s’hi van posar per poc.

Avui, segon aniversari. Cap espelma per bufar, i encara massa lliçons per aprendre. Què se n’ha fet, d’aquell primer d’octubre?

css.php