Oct 082019
 

Això sembla que no té límit. En refereixo al procés de degradació de les institucions catalanes i, de passada, tantes i tantes coses que donàvem per més o menys segures i que trontollen, i de quina manera. Ahir, sessió sonada al Parlament (no gosaria dir-ne solemne), amb una nova desfilada d’insults, mentides i desqualificacions gratuïtes deixades anar en clau estrictament electoral espanyola, que res, de fet, tenien a veure amb la realitat catalana i que només van servir per demostrar, si encara calia, que Miquel Iceta és un dels pocs oradors de la vella escola que encara queden a la cambra, amb independència de les afinitats ideològiques que es puguin tenir, o de la distància que ens hi separi. La resta, un espectacle penós i indigne, es miri com es miri.

I un detall important, del qual poc se’n parla: lentament, però de manera inexorable, l’espanyol es va fent forat com a llengua de comunicació i de debat. Algú va entendre, en algun moment, que la llengua era una eina útil per a fer política des d’una determinada posició i es va decidir a explotar-la al màxim. Des de l’altra banda, fent evident -si encara calia-, que això del català, més enllà de la identificació idiomàtica i del folklorisme més o menys ben guarnit, no té gaire importància, a poc a poc es va caient en la trampa i es va donant carta d’identitat al castellà, en detriment del català. I no només al Parlament, si no també a les televisions, i molt especialment a la que considerem nostra, una de les últimes trinxeres lingüístiques, a l’escola, als actes públics i a tot arreu, de fet, amb una naturalitat que fa esgarrifar.

Potser estem arribant al punt culminant en què la degradació institucional i política se les haurà de veure amb la realitat social. Això sí, sempre i quan la societat catalana no s’hagi encomanat del tot d’aquest autèntic salt enrere en el temps i en la identitat. Si la distància entre les institucions i la societat no és la que caldria, efectivament, haurem fet un triple mortal enrere com a país, amb conseqüències difícils de preveure, i encara més difícils de redreçar.

css.php