des. 302012
 

Se’ns acaba l’any i sembla que sigui obligat fer balanç de què han estat aquests darrers dotze mesos.  Evidentment, no tinc cap intenció de fer cap llista de fets memorables que hem viscut, ni d’esdeveniments que han ocupat pàgines i més pàgines en els mitjans.  Ja hi ha qui ho farà, amb més o menys encert.

Però sí que  val la pena, ni que sigui per un moment, fer un cop d’ull enrere i valorar què hem viscut, més enllà de les retallades, de les pujades de preus, de la incertesa política, de la tristor social i d’aquest clima de pessimisme i de crisi que ja fa dies que ens acompanya, o de les pèrdues familiars i personals, que segurament també ens han acompanyat.

Mirem enrere, amb mirada innocent, sense prejudicis, i trobarem que aquests mesos han valgut la pena, malgrat tot.  Segur que hi trobarem una pel.lícula, un llibre, una cançó… que ens han emocionat.  O algun amic que ens ha sorprés gratament amb el seu afecte, o que hem retrobat al cap del temps.  O algun projecte que hem encetat o que hem pogut anar consolidant.  O algun lloc que hem visitat, finalment.  Segur que si mirem enrere per sobre de la grisor quotidiana trobarem moments que ens faran somriure, que ens agradaria repetir o que, simplement, ens han ajudat a tirar endavant i que ens recorden que viure val la pena.

Aquest és l’autèntic balanç del nostre any: el conjunt de persones, de llocs, d’experiències, que ens fan sentir vius i que ens conviden a pensar que, potser, l’any vinent serà millor.

Intentem, si més no aquest cop, fer balanç, i no passar comptes.

css.php