des. 202012
 

Em comença a resultar francament irrespirable el tuf de ranci i caspós que fan determinats programes de televisió, suposadament generadors d’opinió assenyada i d’una determinada moral, com ara el que condueix Josep Cuní a 8TV.

El darrer episodi d’aquesta mena de descens als abismes de la caspa i del masclisme el vaig trobar dimarts, a propòsit de la notícia de la condemna a 10 anys de presó per al responsable del robatori i difusió d’unes fotos d’Scarlett Johansson.  En un moment del comentari que es va fer d’aquesta notícia, Cuní va arribar a qüestionar si era condemnable l’actuació del responsable de la filtració d’imatges, atès que l’actriu ja ha aparegut nua en algunes pel.lícules, però cobrant.  Un cop més, la víctima (sempre dona) perd aquesta condició i passa a la categoria de culpable.

Confondre l’esfera professional i la privada és greu i molt perillós, perquè legitima tota mena d’abusos, curiosament tot sovint contra les dones.  Que aquesta confusió la promogui un periodista com Josep Cuní, em sembla absolutament deplorable.  Per cert, vergonyosa la presència constant de les imatges robades durant la tertúlia, tenint en compte que són l’objecte d’un delicte ja sentenciat i condemnat.

Els raonaments que es van presentar durant aquest programa són massa a prop d’altres casos memorables com la trista sentència de la minifaldilla (en què un jutge de Lleida va arribar a deixar sense càstig una violació perquè la víctima duia aquesta prenda de vestir) i cal no banalitzar-los, perquè neguen el dret a les dones a dir “sí” o “no” (no a la imatge pública, com s’arriba a afirmar en el programa), i quan aquest dret es nega, entrem en el terreny de l’abús, de la violació.  Fer-ne apologia, o voler-ho justificar, ni que sigui rere arguments suposadament periodístics, hauria de ser considerat delicte, i més si s’utilitza un mitjà tan potent com la televisió per difondre’ls.

 

 

css.php