des. 292012
 

Quina mena de respecte institucional ens poden reclamar aquells que fan l’ús que fan de les insitucions públiques?  Com podeu imaginar, em refereixo als representants polítics del PP, un partit que ja fa dies que està donant mostres més que evidents del seu particular concepte de la responsabilitat política i institucional:

– La diputada Fabra i el seu ja famós “que se jodan“.

– L’opinió de De Cospedal respecte a la feina dels diputats.  Amb una estoneta, de franc, al dia, n’hi ha prou.

Els jugadors d’Apalabrados mentre voten la privatització sanitària de Madrid.

Aquest clar menyspreu a les institucions dels dignes successors de Zaplana i de la llarga llista de diputats populars valencias i balears imputats i condemnats (i si cal indultats) en diferents causes,  i el seu objectiu de forrar-se a través de la política té, al meu parer, dos efectes immediats:

El primer, la desconsideració i manca de respecte de la societat cap a l’activitat política en general, perquè generalitzar és fàcil i tristament inevitable.

El segon, derivat d’aquest descrèdit de la política, la consideració que les institucions són innecessàries i refugi de lladres, ineptes i ganduls, i així, com qui no vol la cosa, es deixa la porta oberta de bat a bat a qualsevol tipus de feixisme i de totalitarisme.

I és que cada cop tinc més dubtes sobre si bona part dels càrrecs electes del PP són una colla d’impresentables, o si tot plegat respon a una estratègia molt ben estudiada pels cervells d’un franquisme sociològic encara ben -massa- viu, com demostra aquesta innocent llufa d’ahir.

Sort que aquesta banda, de moment, són minoritaris a Catalunya, malgrat tot.

css.php