des. 042012
 

Des de temps immemorals, exèrcits de tota mena han practicat la tàctica de deixar la terra cremada al seu pas, una terra que triga anys i panys a tornar a ser productiva, amb la qual cosa, al càstig de la derrota militar s’hi afegia el de la destrucció total.

Avui dia, en aquest petit tros de món en què ens ha tocat viure, les guerres són diferents i responen al nom d’especulació o, fins i tot, d’eleccions, els dos grans mecanismes que permeten que uns pocs puguin viure còmodament i gaudir d’un poder gairebé absolut, mentre la major part de la població passa penúries.  De fet, com en qualsevol guerra, diguem-ne, convencional.

I és que exactament igual com amb les guerres de sempre, algú guanya (el més fort) i algú perd;  i el fort acostuma a tenir aliats també poderosos, als quals cal recompensar i si de passada la recompensa serveix per enfonsar més l’enemic, molt millor encara.  Això és justament el que va fer divendres el govern del PP establint un impost, amb un import zero,  sobre els dipòsits bancaris.  Per què un impost que no recapta?  Doncs molt senzill, perquè, d’una banda, blinda la banca (el seu gran i poderós aliat) contra aquest impost , que també podrien imposar, posem per cas, les comunitats autònomes i, d’una altra, perquè bloqueja una possibles via de finançament autonòmic ja que no es poden carregar dos impostos pel mateix concepte.

Per si algú tenia dubtes, ja tenim una altra mostra de qui protegeix el PP:  l’església catòlica, la corona i la banca.  I també sabem qui paga les batalles:  els joves, amb un atur indecent, els jubilats, amb pensions ridícules i retallades, i les classes mitjanes, amb baixades de sou, treball precari i augments d’impostos.  Per completar la imatge, també sabem qui és l’enemic, ara mateix:  les comunitats autònomes, i molt especialment la díscola Catalunya, a la qual cal ofegar econòmicament, amb una autèntica política de terra cremada, perquè saben que mai la podran aconseguir i, per tant, cal sotmetre-la o assolar-la.

Ja tenim experiència d’altres governs, també aquí, que han aplicat l’estratègia de la terra cremada, i per això som on som, en bona part.  Però sempre val la pena ser-ne conscients, perquè estem vivint una autèntica guerra, en el sentit més modern de la paraula, encara que no sigui tan diferent de les de l’edat mitjana, posem per cas, si hi redefinim els camps de batalla i les armes.  Els aliats i les víctimes són els de sempre.

css.php