des. 172012
 

O tempora, o mores! (“Oh temps, oh costums!”, en traducció més o menys acurada) és una frase pronunciada per Ciceró per deplorar la perfídia i la corrupció dels seus temps.  Aquesta locució, que ha fet fortuna al llarg dels segles, ben bé es pot aplicar als temps que ens toca viure i a la necessitat urgent de començar a modificar alguns costums i determinades pautes de conducta fins ara prou ben consolidades, potser massa cegament.

Fa uns dies, Quim Arrufat, futur diputat per les CUP, es va negar a respondre en espanyol les respostes del periodistes que li ho havien demanat.  Polèmica servida, però actitud impecable.

La Constitució Espanyola, aquesta arma que esgrimeixen a tort i a dret els nacionalistes espanyols, afirma que tots els espanyols tenen el deure de coneixer-la i el dret a usar-la (la llengua espanyola).  Com que segons la mateixa lògica legal, Quim Arrufat és ciutadà espanyol, deixa ben clar que coneix aquella llengua, en tant que respon la pregunta que li formulen però, i aquí ve la novetat, acollint-se, de fet, al seu dret constitucional a no utilitzar-la.

Potser va sent hora que comencem a bastir una primera i fonamental estructura d’estat:  l’ús de la llengua catalana sempre i només, i molt especialment en les declaracions públiques dels nostres representants polítics.  Aquesta fóra, sense cap dubte, la millor demostració de la nostra postura respecte a les llengües i, de passada, obligaria els mitjans a un petit esforç de traducció (i de comprensió), i no a nosaltres, com sempre, els únics realment plurilíngües.

Gran lliçó de les CUP, i encara no s’ha constituït el Parlament (bé, ja és qüestió d’hores).  La legislatura promet i s’endevinen vents de canvi.

 

css.php