Era només qüestió de temps. Ja fa anys que el català és al punt de mira de l’espanyolisme més ranci i, tard o d’hora s’havia de fer l’ofensiva final contra el nostre sistema educatiu.
Fem una mica de memòria: sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem, menyspreu al català a l’Aragó, atacs constants a les televisions que emeten en català i prohibició de rebre-les fora de la comunitat (TV3 al País Valencià, Canal 9 i IB3 a Catalunya…), normatives educatives castellanitzadores a València, ofensiva contra la llengua a les Illes… i, finalment, el trofeu de caça major: la immersió lingüística a Catalunya.
Tinc curiositat per veure el posicionament dels difernts partits de casa nostra. Mentrestant, no he pogut evitar que em vinguin al cap les paraules de Martin Niemöller:
«Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista.
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu.
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.»
I és que la història sempre es repeteix, també amb la llengua. La bèstia, sempre és la bèstia, per més que es vulgui vestir de llei, i ara és l’hora de la insubmissió, sense fissures, i no només en aquesta qüestió.
