des. 092012
 

La memòria és una de le facultats humanes que ens pot proporcionar els més grans plaers i, per contra, un dolor més intens.  I és que tenim la capacitat de recordar, d’evocar moments viscuts, i de fer-ho, fins i tot, a partir de fets puntuals, d’imatges aparentment insignificants o de sensacions que ens retornen a algun paisatge on ja hem estat o que hem pogut compartir amb algú.

De vegades, un determinat sabor, ja sigui de manera inconscient, o buscat amb insistència, ens ofereix una autèntica allau de sensacions que donàvem per perdudes o que volíem retrobar.  És llavors que ens beben a glops el passat o que devorem amb delectança un futur encara per descobrir.  És llavors que gaudim plenament del sabor de la memòria.

Ser lluny, despertar tots els racons de la memòria amb un gust determinat i traslladar-los allà on el record se’ns fa més plaent, és una experiència que val la pena poder tastar de tant en tant, perquè ens ajuda a valorar tot el que tenim, tot el que hem viscut i tot allò que realment més ens complau, ni que sigui a partir del gust acollidor i humil d’un croissant de mantega acabat de fornejar, amb aroma d’amor compartit, amb sabor a llar.

css.php