des. 192012
 

La tecnologia és un magnífic aliat per a multitud d’actuacions, iniciatives, idees… però també pot ser l’eina perfecta per actuar des de l’anonimat més absolut i des de la impersonalitat que atorga l’absència de contacte personal.

No he pogut evitar el record d’Up in the air, la pel.lícula de 2009, protagonitzada per un George Clooney que interpretava un professional dels recursos humans dedicat a despatxar treballadors arreu del país, quan he llegit que Ràdio 9 s’afegeix a la tendència que ja havia fet servir El País, per exemple, d’acomiadar  per correu electrònic.  Realment, el paper de Clooney queda difuminat, amorosit fins i tot, per la crueldat i la fredor del correu electrònic.

Quin tipus de ment covarda, misserable i perversa és la que decideix que la millor manera d’acomiadar treballadors és l’anonimat d’un correu?  Quina poca (nul.la) qualitat humana cal per decidir el futur de les persones sense atrevir-se a mirar-les a la cara?  M’agradaria escoltar la resposat dels responsables d’El País o de Ràdio 9.

Vivim temps de canvis en les relacions interpersonals.  D’això no hi ha cap dubte.  Però reduir les relacions socials, laborals o personals a aquests nivells de covardia i de mesquinesa és una altra història.  De moment, em temo que caldrà esperar perquè el cinema retrati la nova realitat.  Només és qüestió de temps, però.  I és que, un cop més, com acostuma a passar, la realitat supera la ficció.

css.php