No cal que en facis gaire cas

Més enllà dels Manel, dels Sopa, dels Amics de les Arts, dels Lax… Catalunya té un potencial enorme de grups que fan música en català.  Alguns d’aquests grups, quaranta en concret, van compartir, dissabte passat, quatre escenaris diferents en sengles concerts de cinc hores cadascun.  Tot un mostruari de la música que actualment es fa a casa nostra.

Aquesta convocatòria, sota el nom Canto.cat està orquestada per Musicat, l’Associació Professional de Músics de Catalunya, amb el suport de l’Obra Social "La Caixa" i la col.laboració de diferents televisions locals, sota la batuta de Lleida TV.

Jo vaig ser al concert de Lleida i és fantàstic veure una sala absolutament plena durant cinc hores, amb gent que va i que ve a escoltar les seves formacions preferides.  Tot un èxit, i tot un clam en favor de la música en català i en occità més enllà dels grans noms.  Vaig poder seguir els altres concerts, en directe, en una retransmissió simultània per internet i puc assegurar que, musicalment, a Reus, a Vic i a Girona, van passar coses molt importants, que exigeixen espais per fer-se més visibles.

Espero que la iniciativa tingui continuïtat perquè tots aquests músics la mereixen.  Mentrestant, podrem veure els programes de televisió i esperar , aquesta setmana i la vinent, els resums especials dels quatre concerts.  Al nostre país hi ha molta vida, molta il.lusió, molta música que només necessita una escletxa per manifestar-se.

Tweet

Aquest senyor, Alejandro Sanz, és qui no s’està de titllar de lladres als internautes, per si mai tenim la temptació de descarregar un fitxer amb la seva música (ni ganes…):

Alejandro Sanz no presenta el resultado de sus cuentas en España desde 2007

Així són les coses dels defensors de la ministra Sinde i la SGAE.  Sí, sí, aquells que ens volen donar lliçons de moral.

I diuen que nosaltres som els pirates.  Quina barra.

Tweet

Ja diuen que les males notícies mai no venen soles.  D’una banda, els eurodiputats (llevat d’excepcions puntuals), rebutgen limitar-se els viatges en primera classe i congelar-se les dietes, els sous… (es veu que la funció pública no va amb ells) i, d’una altra, la ministra Salgado dibuixa un panorama duríssim per als pròxims anys (cosa que tothom imaginava malgrat les seves negatives, cada cop menys creïbles). Quin penós bagatge el del seu govern…

A la vista d’aquestes dues notícies ja podem tenir clar que seguirem pagant la crisi nosaltres, els treballadors i assalariats i, molt especialment, els que menys tenen.  I més si tenim en compte que la banca (les antigues caixes) segueix incomplint els acords signats per facilitar crèdit que permeti l’accés a l’habitatge social.  No han atorgat ni un 1% del que havien pactat.  I tothom a callar, no fos cas.

Algú, encara, pot tenir el valor de demanar-nos respecte cap a tot aquest personal i instar-nos a allò tan castís d’arrimar el hombro?  Ja tremolo quan aquesta gent ens diu que Espanya no arribarà als cinc milions d’aturats.  I és que em venen a la memòria l’exministre Corbacho i els seus "impossibles" quatre milions.

I Catalunya, cada cop més arruïnada, patint retallades històriques i pagant, de grat o per força, tanta incompetència.

Tweet

"Posar el carro davant dels bous" és una dita catalana que es pot aplicar perfectament a l’aeroport de Lleida-Alguaire.

Qualsevol persona que vulgui posar en marxa un negoci, o bé fa gala d’una temeritat gairebé suïcida, o el primer que fa és un pla de viabilitat.  Estudia com ha de fer les coses perquè el seu projecte sigui rendible i, a partir d’aquí, comença a fer-lo realitat.

Aquesta lògica empresarial, però, és justament la que li va faltar al Govern de la Generalitat quan va posar en marxa el projecte de l’aeroport de Lleida-Alguaire.  En aquest cas, primer es va fer la inversió i, quan l’obra estava a punt d’acabar-se, van començar les presses per trobar com omplir aquella instal.lació amb vols que la fessin rendible.  I en molt poc temps ja s’ha pogut veure que quan les coses es fan malament, acaben malament.  I així estem, amb terminal i sense avions.

Estic convençut que aquest aeroport és rendible, però només si se’n pot planificar l’activitat des d’un autèntic mapa aeroportuari català.  Si no, malament rai.

Aquesta manera d’actuar (la de posar el carro davant dels bous) no és nova, de fet.  És, si fa no fa, la mateixa que s’ha fet servir a quilòmetres i quilòmetres de trens d’alta velocitat que no serveixen per gaire més que per generar dèficit. I és que el populisme acostuma a ser enemic de la rendibilitat.

Potser haurem d’enviar alguns responsables polítics, d’aquí i d’allà, a fer un grau superior de gestió comercial, a veure si els ordenen una mica les idees i aprenen com s’han de fer les coses.

Tweet

"Com a presidenta del Parlament, no hi haig d’anar" ha dit Núria de Gispert, en referència a la consulta per la independència del dia 10.

Error.  Com a presidenta d’un Parlament que no fa gaires dies va aprovar una moció de suport a les consultes, amb el vot favorable, per cert, de la formació política a la qual pertany (la mateixa que l’ha fet arribar a presidenta), justament, com a presidenta d’aquest Parlament, i per coherència política, sí que hi ha d’anar, i votar el que li sembli millor, només faltaria.

Però per damunt de tot, com a presidenta del Parlament de Catalunya, no pot negar aquesta mostra de respecte a milers i milers de ciutadans favorables a les consultes que, en exercici del seu poder, van decidir la composició parlamentària actual, amb els seus vots sobirans. No perdem mai de vista aquest petit detall, perquè sempre és bo respondre a la confiança amb el respecte.

Presidenta, no oblidi que la sobirania resideix en el poble, no en els representants que el poble tria perquè duguin a terme una determinada acció de Govern.  Per tant, respecte, si us plau, que qui mana, mana, i tria; i això ho saben perfectament aquells que van menystenir les consultes.

Tweet