No cal que en facis gaire cas

El president Zapatero, finalment, ha dit que no es tornarà a presentar com a candidat a president.  Bona notícia. No tornarà aquest producte de màrqueting (ZP, la cella amb el dit…) que, per a molts catalans, sempre serà aquell que ens va mentir amb allò del "apoyaré…"

Ara, el PSOE obrirà un teatre mediàtic, a imatge de les primàries per al candidat a alcalde de Barcelona, per ocupar titulars i més titular, a partir d’una suposada pugna entre Rubalcaba i Chacón, amb l’esperança de millorar les seves espectatives electorals.  No tan bona notícia, perquè acabarem amb el cap com un timbal.

Les futures eleccions espanyoles no tenen resultat clar, tot i que sembla que el PP podria recuperar el govern.  Mala notícia. Si Zapatero va ser tan positiu per a Catalunya, imaginar Rajoy i la seva política autonòmica fa venir tremolors.

En resum:  mala peça al teler, novament, per al nostre país.  O espabilem o ens tornaran a "apoyar" i ves a saber com acabarem.  De tota manera, passi-ho bé president i, si us plau, tanqui quan surti, per si de cas.

Tweet

Avui obre portes un nou quiosc.  Bé, segurament més d’un, però jo en sé d’aquest, en concret.

Que obri portes un establiment modest, però imprescindible, com un quiosc, i que el regenti un jove de 23 anys, al nostre país, ja és prou interessant, si més no, per estrany.

Sí que hi ha milers de joves que no foten un pal a l’aigua.  Sí que és cert que hi ha joves emprenedors amb fantàstics projectes d’innovació tecnològica.  Però també és cert que hi ha joves que aposten per escriure el seu futur modestament, sense soroll, amb feina, amb horaris complicats, amb ganes, amb il.lusió, amb ganes de millorar.  Al nostre país també hi ha joves que aposten per ser amos del seu destí i capitans de la seva ànima, com diu el poema de William Ernest Henley.

Personalment, he de confesar una especial predilecció per tota aquesta gent que fa coses i més coses des del treball silenciós i quotidià, perquè són els seus grans projectes vitals.

Benvingut, doncs, Kiosk del Marc.  I molta sort en això que primer va ser un somni, després una idea, més endavant un projecte i ara una realitat.  Com tot el que és realment important a la vida, de fet.

Tweet