febr. 272011
 

Allò que no fa gaires anys era només el somni de quatre idealistes i nostàlgics, ara pot ser una realitat, a ben curt termini. 

Un recent estudi d’ESADE indica que un 45% dels catalans votaria "sí" en un referèndum d’independència.  Val a dir que l’estudi està fet abans de la darrera sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i de les del Tribunal Superm sobre la immersió lingüística. Podem imaginar, doncs, que el percentatge actual és superior.

D’altra banda, aviat s’ha de debatre al Parlament la proposició de llei de Solidaritat Catalana per iniciar el procés que ha de culminar amb la independència de Catalunya.

Què hi falta, doncs?  Senzillament (o complicadament), un lideratge clar.  Com en tantes altres coses.

A la vista de la distribució de forces polítiques, l’únic que cal és que un dels partits grans lideri el camí a la independència.  L’aritmètica parlamentària i la voluntat popular la faran possible.  L’alternativa, tal com assenyala el mateix estudi, és la progressiva espanyolització.  L’autonomisme ja no s’aguanta per enlloc.

Ara, després de les sentències, dels pronunciaments públics de personatges tan emblemàtics com el president Pujol, i partint d’un 45% (tirant baix) favorable a la independència, només cal el posicionament clar d’un partit majoritari i un líder que vulgui assumir el rol històric de president que va fer independent Catalunya, a principis del Segle XXI.  Convergència i Unió té la darrera paraula.  Així de fàcil, i així de complicat.

La cosa promet, perquè ja no valen tòpics ni excuses. La realitat els depassa i, si volem, ara sí que toca.

css.php