febr. 122011
 

La capacitat d’intentar humiliar Catalunya sembla que no té límits.  El darrer episodi són les intolerables declaracions de la vicepresidenta econòmica espanyola recordant que Catalunya sempre pot apujar impostos per quadrar els seus comptes.  I això ho diu la representant d’un govern que:

– Va negar sistemàticament la crisi per guanyar unes eleccions.

– Quan tots els països europeus prenien mesures anticrisi, es va dedicar a regalar diners amb ajuts tan universals com inútils.

– Seguix prenent de Catalunya 60 milions d’euros diaris, any rere any.

– Imcompleix sistemàticament les inversions pactades i signades, a Catalunya.

– Ha descobert que la millor política econòmica és anar donant pals de cec, amb l’esperança d’encertar algun cop.

– Ha optat per amagar les pròpies mancances i incapacitats culpabilitzant de tots els mals les autonomies.

A més, cal no oblidar que un altre govern, el nostre, presidint pel seu mateix partit, és el responsable d’una situació econòmica inèdita a Catalunya, amb un nivell d’endeutament i d’impagaments brutal, que ens posa davant el dubte de si ens trobem amb d’un nou cas d’incompetència en la gestió pública, o d’una deliberada política de terra cremada (vista la deriva unificadora de l’Estat, no és descartable).

El problema no són els pressupostos de Catalunya, ni el seu deute, fins i tot.  L’únic problema és l’apropiació que fa el Govern d’Espanya dels diners que es generen a Catalunya, molt per sobre dels percentatges d’altres àrees europees comparables, per incrementar la renda i enriquir diferents regions espanyoles on cal no perdre vots, a cop de subsidi i diner públic.

I encara tenen la barra, aquesta gent, de dir que reduïm despeses i que apugem els impostos.  S’ha de ser molt cínic per fer aquest tipus de declaracions, i molt cretí per desmentir-les a les poques hores.  I nosaltres hem de ser molt cecs per no veure, amb claredat meridiana, que no tenim futur ni esperança, a Espaya.

css.php