Feb 152011
 

L’estupidesa de la correcció política portada a l’extrem sembla no tenir límits.  Ara resulta que un ciutadà denuncia una obra de teatre perquè els actors fumen.  Cap problema, crec que qualsevol ciutadà té tot el dret del món a expressar la seva opinió i a prendre les mesures legals que consideri oportunes per defensar-la. Només faltaria. El problema, però, apareix quan les institucions donen curs a segons què.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha acceptat a tràmit la denúncia.  Ja fa temps que sabem que el cap i casal ha perdut el senderi, i ha desaparegut en un laberint de progressia, correcció, afany de regulació i modernitat malaltisa que, al capdavall, no duu enlloc més que al ridícul.  I ara en tenim un magnífic exemple.

Jo em demano:  puc denunciar qualsevol obra o pel.lícula on es maltracti perquè això és delicte?  I si es mata algú, també?  I si hi apareix una persona despullada?  i el porno en públic -una sala de cinema o un teatre-?  I el terror psicològic? Ho dic perquè gairebé ens acabem de quedar sense teatre i sense cinema d’una tacada, i no per culpa d’Internet, aquest cop.

Si els poders públics no són capaços de distingir què és ficció i què realitat, i de veure fins on arriba l’aplicació de la llei i on no pot arribar de cap manera, molt em temo que seguirem fent el ridícul com en aquest cas.

Tenim una societat correctament malalta.

css.php